I en aquest últim apartat, només vull tornar a fer-vos saber que m’ha agradat molt poder viure experiències noves amb aquesta assignatura, a partir dels diferents programes treballats.
Quan se’ns va dir de fer un blog, no tenia ni idea de com fer-lo funcionar. Ara ja sé un mínim per a poder-ne crear de nous i publicar nombroses coses o fets.Amb aquest blog en concret, he procurat fer un seguiment dels aspectes més destacats treballats a classe. D’aquesta manera, més endavant se’m farà més fácil recordar tot el que hem treballat a les classes de NTAE.
Finalment, dir que m’ha semblat una assignatura força entretinguda, perquè hem donat molts temes diferents i, a més a més, la metodologia emprada ha estat molt adecuada
miércoles, 3 de septiembre de 2008
Catalunya, a la cua dels països amb ordinadors dins l'aula
Sólo el 56% de los profesores de ciencias y el 38,4% de matemáticas utilizan las tecnologías de información y comunicación
La escuela catalana se resiste a incorporar las tecnologías de la información y de la comunicación (TIC) a los métodos de enseñanza y aprendizaje. Así lo constata el estudio Second information technology in education study 2006 (Sites 2006), un proyecto internacional de evaluación de la aplicación de las TIC en la educación secundaria, que analizó 22 sistemas educativos.
Hasta 22 sistemas educativos
El estudio Second information technology in education study 2006 (Sites 2006), promovido por la Asociación Internacional para la Evaluación del Rendimiento Educativo (IEA), analiza el uso y aplicación de las TIC y su influencia en los métodos de enseñanza de 22 sistemas educativos. El de Catalunya se ha sumado a los de Dinamarca, Noruega, Finlandia, Francia, Italia, Japón, Eslovaquia, Eslovenia e Israel, entre otros.
Una de las conclusiones más destacables es que aunque la práctica totalidad de los centros catalanes dispone de ordenadores y acceso a internet, una parte muy importante del profesorado no utiliza las TIC para tareas formativas. Sólo un 38,4% del profesorado de matemáticas y el 55,8% del de ciencias de la naturaleza que ha participado en el estudio se declara usuario de las TIC en clase y hace participar al grupo/ clase en ese uso. Estos porcentajes surgen de la la información que han aportado los directores y los responsables de TIC de los 356 centros catalanes que han participado en el estudio, además de las respuestas de una muestra representativa del profesorado de matemáticas y ciencias experimentales que imparten clase en 2 º de ESO. Estos porcentajes varían ligeramente en función de la titularidad del centro. Los profesores de matemáticas de los centros concertados (39,6%) utilizan algo más las nuevas tecnologías a la hora de impartir clase y de hacer participar al alumnado que el de los centros públicos (37,3%). En el caso de los docentes de ciencias, la diferencia aún es más importante. El 60% del profesorado de los centros concertados declara que en su práctica docente utiliza las TIC, cifra que desciende hasta el 52,7% en el caso del profesorado de la escuela pública. Esta infrautilización de las TIC en la práctica docente puede estar relacionada con el hecho de que en muchos centros los ordenadores no están instalados en la mayoría de las aulas, sino en el aula de informática. El informe, con el análisis posterior realizado por el Consell Superior d´Avaluació del Sistema Educatiu, que dirige el catedrático Joaquim Prats, deja claro que "la instalación de equipamiento informático en la mayoría de las aulas de un centro es aún una actuación muy minoritaria. Los centros educativos de Catalunya tienen un largo camino por recorrer" si se quiere equiparar, por ejemplo, a la situación de los centros de las provincias canadienses de Alberta y Ontario.
[...]
Notícia treta de: www.lavanguardia.es
Si a Catalunya, a l'escola pública, hi ha una mitjana de 89,9 ordinadors, i cada 12 alumnes disposa d'un ordinador, tindríem centres públics de 1.078 de mitjana, i no és així. Això s'explica perquè d'aquests 89,9 ordinadors, la meitat són per gestió, o estan inservibles.
Tot i així, considero que tenir un ordinador a l'aula amb els alumnes, és molt productiu.
La escuela catalana se resiste a incorporar las tecnologías de la información y de la comunicación (TIC) a los métodos de enseñanza y aprendizaje. Así lo constata el estudio Second information technology in education study 2006 (Sites 2006), un proyecto internacional de evaluación de la aplicación de las TIC en la educación secundaria, que analizó 22 sistemas educativos.
Hasta 22 sistemas educativos
El estudio Second information technology in education study 2006 (Sites 2006), promovido por la Asociación Internacional para la Evaluación del Rendimiento Educativo (IEA), analiza el uso y aplicación de las TIC y su influencia en los métodos de enseñanza de 22 sistemas educativos. El de Catalunya se ha sumado a los de Dinamarca, Noruega, Finlandia, Francia, Italia, Japón, Eslovaquia, Eslovenia e Israel, entre otros.
Una de las conclusiones más destacables es que aunque la práctica totalidad de los centros catalanes dispone de ordenadores y acceso a internet, una parte muy importante del profesorado no utiliza las TIC para tareas formativas. Sólo un 38,4% del profesorado de matemáticas y el 55,8% del de ciencias de la naturaleza que ha participado en el estudio se declara usuario de las TIC en clase y hace participar al grupo/ clase en ese uso. Estos porcentajes surgen de la la información que han aportado los directores y los responsables de TIC de los 356 centros catalanes que han participado en el estudio, además de las respuestas de una muestra representativa del profesorado de matemáticas y ciencias experimentales que imparten clase en 2 º de ESO. Estos porcentajes varían ligeramente en función de la titularidad del centro. Los profesores de matemáticas de los centros concertados (39,6%) utilizan algo más las nuevas tecnologías a la hora de impartir clase y de hacer participar al alumnado que el de los centros públicos (37,3%). En el caso de los docentes de ciencias, la diferencia aún es más importante. El 60% del profesorado de los centros concertados declara que en su práctica docente utiliza las TIC, cifra que desciende hasta el 52,7% en el caso del profesorado de la escuela pública. Esta infrautilización de las TIC en la práctica docente puede estar relacionada con el hecho de que en muchos centros los ordenadores no están instalados en la mayoría de las aulas, sino en el aula de informática. El informe, con el análisis posterior realizado por el Consell Superior d´Avaluació del Sistema Educatiu, que dirige el catedrático Joaquim Prats, deja claro que "la instalación de equipamiento informático en la mayoría de las aulas de un centro es aún una actuación muy minoritaria. Los centros educativos de Catalunya tienen un largo camino por recorrer" si se quiere equiparar, por ejemplo, a la situación de los centros de las provincias canadienses de Alberta y Ontario.
[...]
Notícia treta de: www.lavanguardia.es
Si a Catalunya, a l'escola pública, hi ha una mitjana de 89,9 ordinadors, i cada 12 alumnes disposa d'un ordinador, tindríem centres públics de 1.078 de mitjana, i no és així. Això s'explica perquè d'aquests 89,9 ordinadors, la meitat són per gestió, o estan inservibles.
Tot i així, considero que tenir un ordinador a l'aula amb els alumnes, és molt productiu.
L'educació es planteja destinar la sisena hora pel castellà
· El Govern impondría a los centros la obligatoriedad de pasar de dos a tres horas semanales de castellano · CiU considera inviable esta fórmula porque la sexta hora prevista "no puede ser lectiva" · Republicanos y ecosocialistas desautorizan la propuesta del conseller Maragall
El Govern está planteando varias opciones. De optar finalmente por usar la sexta hora para cumplir con el decreto del Gobierno dejaría a las escuelas la concreción de cómo se imparte esta hora suplementaria en lengua castellana
La utilización de la sexta hora para impartir, como refuerzo, la hora extra a la semana de castellano que prevé el nuevo decreto de enseñanzas mínimas del ministerio es una de l as posibilidades que, en estos momentos, baraja Educació. Esta hipótesis, que forma parte de un abanico de supuestos que se están estudiando, estaría condicionada al proyecto lingüístico y académico de cada centro y a lo que éstos consideraran que deben reforzar. La conselleria dejaría así en manos de las escuelas la decisión sobre cómo se imparte esta hora extra de castellano. De concretarse esta opción del Govern, las escuelas podrían decidir sobre el formato (refuerzo de castellano, teatro en castellano...), lo que en la práctica significaría cumplir los mínimos fijados por el Gobierno en su decreto.
El debate sobre la aplicación de la hora de más de castellano (de dos pasaría el curso próximo a tres a la semana) se mantuvo ayer en dos planos: el pedagógico y el competencial, y ambos resultaron polémicos. Además, el debate dialéctico evidenció discrepancias claras entre el conseller de Educació, Ernest Maragall, y los portavoces de los grupos parlamentarios que completan el Govern (ERC y ICV-EUiA), quienes desautorizaron al conseller al señalar que no pensaban comentar sus declaraciones "porque son a título personal", dijo Joan Ridao (ERC). Para CiU la posibilidad de que se utilice la sexta hora para ampliar la enseñanza del castellano se ve con prevenciones. La diputada Irene Rigau recordó que "la sexta hora no puede ser lectiva, y si lo es ha de ser gratuita en todos los centros, públicos y concertados" (los concertados cobran cuotas al considerarla complementaria a la función académica). Pero, además, explicó que utilizar la sexta hora "no es ninguna garantía porque el ministerio puede sacar otro real decreto en el que diga porcentajes de actividades académicas. algo que hasta ahora no dice
[...]
Des del meu punt de vista més ecuànim, deurien de repartir-se al 50% les hores de català i de castellà. Per experiència personal, reconec que les matemàtiques i la fisica són més fàcilment comprensibles en castellà. El reste de les assignatures s'haurien de fer en català, exceptuant les llengües estrangeres, és clar.
Notícia extreta de: www.lavanguardia.es
El Govern está planteando varias opciones. De optar finalmente por usar la sexta hora para cumplir con el decreto del Gobierno dejaría a las escuelas la concreción de cómo se imparte esta hora suplementaria en lengua castellana
La utilización de la sexta hora para impartir, como refuerzo, la hora extra a la semana de castellano que prevé el nuevo decreto de enseñanzas mínimas del ministerio es una de l as posibilidades que, en estos momentos, baraja Educació. Esta hipótesis, que forma parte de un abanico de supuestos que se están estudiando, estaría condicionada al proyecto lingüístico y académico de cada centro y a lo que éstos consideraran que deben reforzar. La conselleria dejaría así en manos de las escuelas la decisión sobre cómo se imparte esta hora extra de castellano. De concretarse esta opción del Govern, las escuelas podrían decidir sobre el formato (refuerzo de castellano, teatro en castellano...), lo que en la práctica significaría cumplir los mínimos fijados por el Gobierno en su decreto.
El debate sobre la aplicación de la hora de más de castellano (de dos pasaría el curso próximo a tres a la semana) se mantuvo ayer en dos planos: el pedagógico y el competencial, y ambos resultaron polémicos. Además, el debate dialéctico evidenció discrepancias claras entre el conseller de Educació, Ernest Maragall, y los portavoces de los grupos parlamentarios que completan el Govern (ERC y ICV-EUiA), quienes desautorizaron al conseller al señalar que no pensaban comentar sus declaraciones "porque son a título personal", dijo Joan Ridao (ERC). Para CiU la posibilidad de que se utilice la sexta hora para ampliar la enseñanza del castellano se ve con prevenciones. La diputada Irene Rigau recordó que "la sexta hora no puede ser lectiva, y si lo es ha de ser gratuita en todos los centros, públicos y concertados" (los concertados cobran cuotas al considerarla complementaria a la función académica). Pero, además, explicó que utilizar la sexta hora "no es ninguna garantía porque el ministerio puede sacar otro real decreto en el que diga porcentajes de actividades académicas. algo que hasta ahora no dice
[...]
Des del meu punt de vista més ecuànim, deurien de repartir-se al 50% les hores de català i de castellà. Per experiència personal, reconec que les matemàtiques i la fisica són més fàcilment comprensibles en castellà. El reste de les assignatures s'haurien de fer en català, exceptuant les llengües estrangeres, és clar.
Notícia extreta de: www.lavanguardia.es
domingo, 29 de junio de 2008
Procés d’aprenentatge
Estic molt contenta d’haver donat aquesta assignatura ja que he treballat amb programes que mai havia sentit parlar, he après noves coses d’aquest món de la tecnologia i he pogut veure els grans avantatges que té el treballar amb l’ordinador.
Trobo que és molt important saber, ni que sigui un mínim, sobre tots aquests temes treballats. No només perquè siguin útils per a nosaltres com a futurs mestres, sinó que també perquè són molts interessants. Al principi em trobava com perduda, però poc a poc li he anat agafant el fil.
Els temes que hem tractat m’han interessat molt, i això també es deu al rol del professor. Si és ell qui en un principi es troba motivat, doncs repercutirà també a millorar la motivació de l’alumne.
Considero que he millorat a l’hora de saber funcionar diferents programes. Tot i així, sóc conscient de que encara em queda molt per aprendre en aquest ampli món de les noves tecnologies.
Trobo que és molt important saber, ni que sigui un mínim, sobre tots aquests temes treballats. No només perquè siguin útils per a nosaltres com a futurs mestres, sinó que també perquè són molts interessants. Al principi em trobava com perduda, però poc a poc li he anat agafant el fil.
Els temes que hem tractat m’han interessat molt, i això també es deu al rol del professor. Si és ell qui en un principi es troba motivat, doncs repercutirà també a millorar la motivació de l’alumne.
Considero que he millorat a l’hora de saber funcionar diferents programes. Tot i així, sóc conscient de que encara em queda molt per aprendre en aquest ampli món de les noves tecnologies.
Els Projectes Telemàtics
Durant uns quants dies, l’assignatura es va basar en diferents exposicions en grup sobre un tema escollit.
El meu grup i jo, la vàrem fer sobre els Projectes Telemàtics. Al principi se’ns va fer una mica complicat, ja que ningun membre del grup havia sentit parlar d’ells.
Un cop va arribar el dia de la nostra exposició, estàvem força nerviosos, però a mesura que vam començar, la cosa va anar millorant. Ens sentíem cada cop més a gust amb la classe, ja que vam poder aconseguir l’atenció de cadascun d’ells. Per tant, se’ns va ser més fàcil elaborar el nostre treball.
Trobo que els Projectes Telemàtics són un bon mètode per a potenciar el treball cooperatiu, fomentar l’ús de les tecnologies, afavorir l’atenció de l’alumne/a i aportar als alumnes la descoberta d’un mateix. A més a més, no només és enriquidor per a ells, sinó que també per a nosaltres, com a futurs mestres que som. Perquè faciliten la nostra participació i motivació.
Un cop finalitzat el treball, també m’agradaria dir que m’ha agradat molt poder treballar en equip. És una manera d’aprendre a acceptar i respectar les aportacions de cada membre per tal de fer del treball un bon resultat.
XTEC (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya)
La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya és una xarxa telemàtica del Departament d’Educació de la Generalitat posada al servei del sistema educatiu de Catalunya. Va ser una de les primeres pàgines web en utilitzar el .cat.
Personalment, després d’haver treballat aquest espai web educatiu, trobo que és un servei molt útil per al professorat, centres docents, entitats educatives, etc. ja que ofereix un gran nombre de serveis i notícies educatives, entre d’altres, molt interessants.
A més a més, un cop entrant a la seva web corresponent ( www.XTEC.cat ), pots accedir directament a altres espais webs, també treballats a classe com el EDU365., l’EDU3.cat...
Personalment, després d’haver treballat aquest espai web educatiu, trobo que és un servei molt útil per al professorat, centres docents, entitats educatives, etc. ja que ofereix un gran nombre de serveis i notícies educatives, entre d’altres, molt interessants.
A més a més, un cop entrant a la seva web corresponent ( www.XTEC.cat ), pots accedir directament a altres espais webs, també treballats a classe com el EDU365., l’EDU3.cat...
jueves, 19 de junio de 2008
Geocities, un espai web gratuït.
Actualment podem trobar moltes pàgines amb què es puguin crear espais web. En la classe se’ns ha demanat que ho féssim a partir de la pàgina: www.yahoo.es , per la qual s’ha d’ accedir a un espai anomenat Geocities, on es crea la teva pròpia pàgina web.
Un cop s’ha entrat, la persona s’ha de registrar com a usuari mitjançant una opció que se’ns dóna: Cree su sitio web.
Després de nombrosos intents, he aconseguit crear el meu propi espai web, on el trobareu en la següent pàgina que us indico:
http://es.geocities.com/pilar_riera2
Amb el nostre espai, hem pogut treballar i aprendre com penjar documents de tipus pdf. O fins i tot hipervincles entre pàgines htm.
Quan entreu al meu espai web, veureu que la pàgina inicial es troba en construcció. Però a continuació podreu accedir al meu JClic, creat a partir del programa JClic Author.
El JClic Author és un programa que permet crear i modificar projectes JClic, en un entorn visual i molt intuïtiu i immediat.
Un cop s’ha entrat, la persona s’ha de registrar com a usuari mitjançant una opció que se’ns dóna: Cree su sitio web.
Després de nombrosos intents, he aconseguit crear el meu propi espai web, on el trobareu en la següent pàgina que us indico:
http://es.geocities.com/pilar_riera2
Amb el nostre espai, hem pogut treballar i aprendre com penjar documents de tipus pdf. O fins i tot hipervincles entre pàgines htm.
Quan entreu al meu espai web, veureu que la pàgina inicial es troba en construcció. Però a continuació podreu accedir al meu JClic, creat a partir del programa JClic Author.
El JClic Author és un programa que permet crear i modificar projectes JClic, en un entorn visual i molt intuïtiu i immediat.
Treballem amb el Power Point
Després d’una classe experimentant amb el Power Point, m’he adonat que s’hi poden fer un munt de coses que fins ara no sabia. (Posar animacions, veus de fons, introduir-hi la teva pròpia veu…)
El fet de grabar la nostra pròpia veu per a fer una història, m'ha agradat molt i m'ha semblat força interessant.
Jo pensava que el Power Point es limitava tan sols a fer treballs a partir de diapositives i alguna transició no tan complexa com les que hem après en aquesta assignatura. I a partir d’aquí, doncs s’utilitzaven per a fer una exposició, tant en grup com individualment.
Per a concluir, m’agradaria recolzar la idea que el llenguatge audiovisual és un mètode que crida l’atenció de l’alumne amb una certa facilitat. I a partir de l’ús d’aquest programa, el Power Point, es pot transmetre.
El fet de grabar la nostra pròpia veu per a fer una història, m'ha agradat molt i m'ha semblat força interessant.
Jo pensava que el Power Point es limitava tan sols a fer treballs a partir de diapositives i alguna transició no tan complexa com les que hem après en aquesta assignatura. I a partir d’aquí, doncs s’utilitzaven per a fer una exposició, tant en grup com individualment.
Per a concluir, m’agradaria recolzar la idea que el llenguatge audiovisual és un mètode que crida l’atenció de l’alumne amb una certa facilitat. I a partir de l’ús d’aquest programa, el Power Point, es pot transmetre.
martes, 13 de noviembre de 2007
Edició d'un video
Benvinguts companys!
Després de tant de temps sense actualitzar, torno a estar aquí.
Durant aquestes últimes dues setmanes, tant uns com els altres hem estat treballant amb el nostre vídeo. Les meves companyes de grup i jo el vam fer sobre el Col·lectiu Suma. Gràcies al programa Pinnacle, el vam poder refer tot modificant les seqüències, afegint-hi transicions i, fins i tot, ficant-hi música.
A continuació podeu disfrutar veient-lo:
També el podeu trobar al Youtube; aquesta és la pàgina:
http://www.youtube.com/watch?v=BCmiUvPLKUA
Fins un altra amics!
Després de tant de temps sense actualitzar, torno a estar aquí.
Durant aquestes últimes dues setmanes, tant uns com els altres hem estat treballant amb el nostre vídeo. Les meves companyes de grup i jo el vam fer sobre el Col·lectiu Suma. Gràcies al programa Pinnacle, el vam poder refer tot modificant les seqüències, afegint-hi transicions i, fins i tot, ficant-hi música.
A continuació podeu disfrutar veient-lo:
També el podeu trobar al Youtube; aquesta és la pàgina:
http://www.youtube.com/watch?v=BCmiUvPLKUA
Fins un altra amics!
martes, 16 de octubre de 2007
Treballar les imatges amb el Gimp
Durant aquests últims dies, hem estat treballant amb el programa Gimp, amb el qual es pot modificar el format, el pes, la mida i la qualitat d'una imatge.
L'altre dia vam treballar amb una fotografia on s'hi veien dues tortugues marines. A partir de l'ús d'aquest programa anomenat anteriorment, el Gimp, varem poder fer desaparèixer una de les tortugues, d'entre altres coses.
El que jo he fet ha sigut:
- A partir d’una foto d’unes dimensions de 1632x1224 i de 907 KB, l’he retallat i s’ha convertit en una 1090x750 i d’uns 189KB.
- També s’hi pot apreciar, a la primera imatge, la presència d’una petita roca al fons a la dreta de la piscina. A la següent imatge, la pedra ha desaparegut. Com ho he aconseguit? Doncs he retallat una petita part de l’aigua i l’he copiat a sobre de la pedra. A continuació, he tocat la imatge amb el símbol d’un dit per a difuminar-la una mica i fer que el color de l’aigua de sota amb el nou tros, s’hi assemblessin una més.
La foto no està treta d'internet. És d'un viatge que vaig fer amb la meva família a Lanzarote. En concret, a la foto hi sortim les meves germanes i jo.
Espero tornar aviat. Si teniu qualsevol dubte o creieu que he de modificar algo, tan sols digueu-m’ho.
Gràcies!
miércoles, 3 de octubre de 2007
Segona entrada... Publicació d'una foto
Avui hem après a publicar fotos al nostre bloc.
Com que aquesta assignatura es basa, principalment, en l’ús de l’informàtica a l’escola, he penjat aquesta fotografia.
Pel que es veu, no es tracta pas d’una foto de l’actualitat; sinó que és més bé antiga. Què vull demostrar amb això? Doncs que els ordinadors; la informàtica, sempre ha tingut un ús considerablement important dins l’escola.
Tal com he tret de la pàgina web, hi ha classes que són especialment dissenyades per a nens on se’ls introdueix en la informàtica d'una forma amena i divertida, treballant de forma individual i assessorats en tot moment per la seva professora.
D’altra banda, avui també hem destacat la importància que té una entrevista perquè surti “rodona”. Per això, es necessiten tots els membres del grup: l’entrevistador, el que grava, el que fa les fotos, el que edita i el que fa la transcripció a la web. Tant el vídeo com les fotos, ens ajuden a donar testimoni del que hem fet.
També faré referència al Viquipèdia, un programa que, a partir d’un software, permet que una web es publiqui des de qualsevol ordinador. El Viquipèdia utilitza un programa anomenat Wikimedia, on es facilita la recerca d’informació sobre certs temes. Personalment sembla molt útil, però el que m’ha sorprès és que no hi ha ningú que supervisi que la informació que ens proposen sigui certa.
Com a últim punt, parlaré sobre els Wikis. Els punts més importants sobre aquests són:
Com que aquesta assignatura es basa, principalment, en l’ús de l’informàtica a l’escola, he penjat aquesta fotografia.
Pel que es veu, no es tracta pas d’una foto de l’actualitat; sinó que és més bé antiga. Què vull demostrar amb això? Doncs que els ordinadors; la informàtica, sempre ha tingut un ús considerablement important dins l’escola.
Tal com he tret de la pàgina web, hi ha classes que són especialment dissenyades per a nens on se’ls introdueix en la informàtica d'una forma amena i divertida, treballant de forma individual i assessorats en tot moment per la seva professora.
D’altra banda, avui també hem destacat la importància que té una entrevista perquè surti “rodona”. Per això, es necessiten tots els membres del grup: l’entrevistador, el que grava, el que fa les fotos, el que edita i el que fa la transcripció a la web. Tant el vídeo com les fotos, ens ajuden a donar testimoni del que hem fet.
També faré referència al Viquipèdia, un programa que, a partir d’un software, permet que una web es publiqui des de qualsevol ordinador. El Viquipèdia utilitza un programa anomenat Wikimedia, on es facilita la recerca d’informació sobre certs temes. Personalment sembla molt útil, però el que m’ha sorprès és que no hi ha ningú que supervisi que la informació que ens proposen sigui certa.
Com a últim punt, parlaré sobre els Wikis. Els punts més importants sobre aquests són:
- L'estil del vídeo es fa entendre de manera senzilla, informal i, a la vegada, eficaç.
- Formen part de webs interactives, senzilles d'utilitzar.
- Es una pàgina web autoeditable; cosa que el bloc no ho és.
- A diferència dels blocs, no van per dates ni tenen entrades.
- Hi ha diferents pàgines.
- Pots fer enllaços.
Això és tot el que he après per avui. Espero que la meva informació, us hagi servit de molt.
Fins aviat!
La foto la he tret d’aquí: http://www.wadhoo.com/centredangles dins l’apartat de nens.
lunes, 1 de octubre de 2007
Benvinguts al meu blog
Benvinguts a tots!!!
Suposo que molts de vosaltes estareu com jo... Sense saber exactament com funciona això del blog. D'altres ja tindreu experiència...
Bé, aprofitaré aquesta primera entrada per a publicar el que hem fet avui a la classe. Principalment, hem parlat del que són els perfils d'innovació i els bit a bit. Són dos productes diferents, encaminats a públics també diferents. A continuació citaré les principals diferències de cadascun.
Perfils d'innovació
Suposo que molts de vosaltes estareu com jo... Sense saber exactament com funciona això del blog. D'altres ja tindreu experiència...
Bé, aprofitaré aquesta primera entrada per a publicar el que hem fet avui a la classe. Principalment, hem parlat del que són els perfils d'innovació i els bit a bit. Són dos productes diferents, encaminats a públics també diferents. A continuació citaré les principals diferències de cadascun.
Perfils d'innovació
- Destinats per a adults i professors.
- Tó seriós.
- Rigorosos, ordenats (amb ordre lògic i coherent) i més formals.
- Amb imatges estàtiques i text.
- Tenen un PDF per a trobar la informació que ens fagi falta.
- Són un espai professional.
- No s'acompanyen de música, només amb una veu en off.
- S'hi poden trobar a la següent web: www.xtec.cat
Bit a bit
- Són narrats per nens.
- S'acompanyen de música i unes imatges que faciliten la captació d'idees pels nens.
- Són alegres i distrets.
- Tó lúdic i engrescador.
- Són un espai de divulgació.
- No tenen PDF per a troba la informació que ens fagi falta.
- S'hi poden trobar a la següent web: www.tv3.cat
Doncs aquesta és la meva primera entrada. A partir d'avui, aniré anotan dia a dia (si puc...) el que fem a classe.
Que tingueu tots un bon inici de carrera i sort!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
